#Diferència entre programari lliure i programari obert

Creat per Kim el 26 September 2018 · 292 cops Arxivat a Software lliure
 

En el món de la tecnologia hi ha conceptes que es confonen i un d'ells és precisament el codi obert amb el codi lliure, ambdós persegueixen fites semblants com una major transparència del codi però difereixen en les formes.

El programari lliure es defineix per la seva ètica

A l'any 1985 la FSF (Free Software Fundation) creada per Richard M. Stallman va definir les 4 llibertats que l'usuari ha de tenir per poder dir que un programari es lliure.

  • 0.- La llibertat de fer servir el programa, amb qualsevol propòsit.
  • 1.- La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les teves necessitats.
  • 2.- La llibertat de distribuir còpies del programa.
  • 3.- La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores per a tothom, de manera que tota la comunitat en surti beneficiada.

Aquestes 4 llibertats han d'aplicar-se a tot el codi del programa, i tot programa derivat d'un programari lliure ha de ser lliure també, però en contra del que molts pensen del codi lliure pot ser comercial també, les llibertats 2 i 3 permeten distribuir copies ja sigui de forma gratuïta com pagant una tarifa. Aquesta confusió és deguda al seu origen anglés free Software, la paraula free en anglés es ambigua pot significar lliure o gratuït. Mentrestant el programa respecti les 4 llibertats pot ser gratuït o no.

El moviment del programari lliure es basa en l'ètica a l'hora de distribuir el codi per tal que no siguin les empreses qui controlin el codi sinó que qualsevol pugui accedir a ell de forma independent.

Codi obert, el pragmatisme

El febrer de 1998 uns integrants del moviment del programari lliure van decidir crear la Open Source Initiative (OSI) i així com el moviment del programri lliure te els seus 4 requisits el moviment del codi obert en té 10.

  • 1.- Lliure redistribució: La llicència del programari no ha d'impedir que aquest sigui regalat o venut lliurement com a part d'una distribució major que contingui programes de diferents fonts. Tampoc ha d'exigir un pagament per fer-ho.
  • 2.- Codi font: A l'hora de publicar un programa ha d'incloure's el seu codi font íntegre o permetre accedir lliurement a ell.
  • 3.- Treballs derivats: Les llicències han de permetre modificacions i treballs derivats, i ha de permetre que aquests es distribueixin sota els mateixos termes que el programari original.
  • 4.- Integritat del codi font de l'autor: Es pot impedir la distribució de modificacions únicament si es permet la distribució de tals com a pegats.
  • 5.- Sense discriminació de persones o grups: No es pot discriminar a cap persona o grup a l'hora d'accedir a un programa o el seu codi.
  • 6.- Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: Tampoc li es pot restringir el seu accés a cap iniciativa. Les empreses o grups de recerca tenen tant dret com la resta a utilitzar el programari.
  • 7.- Distribució de la llicència: Els drets associats en les llicències dels programes han d'aplicar-se a tots als quals ho redistribueixin sense necessitat de demanar una llicència addicional.
  • 8.- La llicència no ha de ser específica d'un producte: Un programa no pot llicenciar-se únicament com a part d'un programari major. Podrà ser extret i utilitzat lliurement i amb tots els drets en altres solucions.
  • 9.- La llicència no ha de restringir un altre programari: El fet que un projecte sigui de codi obert no pot obligar al fet que els programes en els quals s'inclou siguin també de codi obert.
  • 10.- La llicència ha de ser tecnològicament neutral: Cap disposició de la llicència pot basar-se a la tecnologia o un estil d'interfície, amb el que, per exemple, no s'ha de requerir la seva acceptació mitjançant gestos explícits com a clics de ratolí.

Els punts són menys ideològics i més pragmàtics, aquesta ambigüitat ideològica els ha permès guanyar-se socis com Facebook, Google, la Linux Foundation o Mozilla, ja que ens tracta la llibertat del codi no com un bé de la humanitat sinó com u model de negoci, en comptes d'un manifest ètic el codi obert són punts pràctics que regulen una activitat.

El resultat és que tot el programari lliure pot ser considerat codi obert però no tot el codi obert pot ser considerat lliure, algunes llicències open són massa restrictives per ser considerades lliures.

Creative Commons License  Aquest article està escrit sota la llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International License.