surt@delcercle:~$

Blog destinat a combatre la cibervigilancia a la que ens sotmeten grans corporacions tecnocapitalistes.
 

#Reflexions de futur, el govern algorítmic.

Creat per Kim el 19 April 2018 · 477 cops Arxivat a GAFAM | Privacitat

A poc a poc els algoritmes han anat substituint el factor humà en molts del processos quotidians pel bé del progrés, i en cert sentit és correcte encara que no tot són flors i violes. Un dels avantatges que apunten els defensors de l'algoritme és que aquest elimina l'error humà, però, no ens diuen que alhora aquest crea uns altres problemes, com podrien ser la pèrdua de privacitat per exemple, si ens remitim al recent cas de Facebook i Cambridge Analytica o la concentració de poder en grans corporacions com està passant ara mateix amb les comunicacions a escala global.

No sabem si per sort o per una estratègia calculada aquestes grans corporacions han aconseguit un handicap, i és que gràcies als seus algoritmes i el fet que tenen milers de milions d'usuaris registrats a les seves bases de dades han esdevingut de capital importància pels governs amb ànim de vigilar la ciutadania.

Tots aquests projectes van iniciar el seu recorregut amb un esperit pro social, Facebook volia posar en contacte antics companys d'universitat, Google volia acostar la informació d'una manera fàcil a l'usuari, etc, però va arribar un punt en el qual hi havia que trobar el model de negoci i és aquí on no sabem si va ser primer l'ou o la gallina, és a dir, si les tecnològiques van començar a recollir dades de l'usuari de forma massiva o els governs van proposar el model de negoci a canvi de beneficis fiscals i un tracte preferent. La cosa és que a partir del 2013 arran de les declaracions d'un jove analista de sistemes que treballava a la NSA (Agència de Seguretat Nacional Nord-americana) de nom Edward Snowden vam conèixer amb estupefacció que les grans corporacions tecnològiques i de comunicacions venien les dades dels usuaris als governs i que aquests emmagatzemaven totes aquestes dades en grans Data Centers, tant a Estats Units com a Europa.

Aquesta confluència d'interessos entre governs i el màrqueting està construint un món en el que sense saber com em deixat de valorar la nostra privacitat a canvi d'algoritmes que en teoria ens fan la vida més fàcil però que també sabem que amaguen fosques intencions. Crec que la gent ja és conscient d'això d'alguna manera, però també és veritat que el creixement d'aquest cercle viciós és exponencial i que cada vegada és més difícil sortir-ne d'ell, unes vegades serà perquè deixar una eina significa no estar al dia que passa al món o bé perquè deixar un altra eina significa perdre el contacte amb algunes persones. Realment és una falsa sensació, sempre hi ha eines alternatives però desgraciadament en termes generals l'esser humà només pensa a curt termini i buscar la recompensa immediata, no serà fins que arribem al punt crític on l'algoritme decideixi qui té un préstec i qui no, qui obté un lloc de treball i qui no, qui viu i qui mor que llavors voldrem anar enrere però serà tard, l'algoritme no permetrà la dissidència.

Ja a hores d'ara comencem a veure en situacions quotidianes com no es permet aquesta dissidència o comença a no estar ben vista, podríem posar exemples quotidians com un grup de Whatsapp de l'escola per mantenir pares al dia de les novetats, en la reunió de l'escola dir que tu no tens Whatsapp perquè Facebook ens vigila seria com a poc posar-se el barret d'alumini del conspiranoic, la gent no vol ni sentir a parlar d'altres alternatives, els seus contactes estan tots a Whatsapp i això és suficient per anar fins al final amb totes les seves conseqüències.

Tornem dos paràgrafs enrere perquè és on realment hi ha el problema, el futur distòpic, una paraula que anem sentint cada dia els que ens movem en cercles on es parla de privacitat i software lliure. Aquestes grans corporacions tenen el control de les dades i això els dona un gran poder, cada vegada aquestes companyies compren més i més startups o idees per oferir-nos noves eines que aparentment ens facilitin la vida però a canvi de les nostres dades d'ús, de seguida es creuen les dades de les noves aplicacions ampliant el coneixement i la base de dades sobre nosaltres, concentrat així la informació a les seves mans i obtenint grans beneficis amb la seva venda a governs o empreses variades.

Els governs no poden tenir un altra aspiració que la del control de la societat, veure on neix la dissidència al sistema capitalista global abans que sigui un problema en si mateix, els governs inverteixen grans sumes en aquestes corporacions tecnològiques en desenvolupament d'altres eines que serveixin al seus propòsits com per exemple la biometria o els drons de vigilància. La biometria permetrà convertir les ciutats en grans espies que puguin recollir dades contínuament dels seus habitants gràcies a càmeres que ens podran reconèixer a l'instant per la geometria única de les nostres faccions, però és clar se'ns vendrà amb un nom més ingenu com SmartCity alabant les possibilitats que tindrà, mesuraments a nivell de salut mediambiental, informació en temps real sobre aparcament o congestió de les vies, etc, en definitiva el mateix que les aplicacions una aparença de solució a unes necessitats que crearan un munt de nous problemes.

Per un altra banda les empreses necessiten aquestes dades per raons de consum, és necessari saber quants diners et gastes en una compra, quins horaris utilitzes per anar a comprar, etc, per poder segmentar la publicitat que t'arriba segons els teus interessos i poder adquisitiu de forma que aquesta publicitat sigui efectiva.

I tot això no pot portar més que a un lloc, un món on totes les decisions siguin preses per un únic algoritme interconnectat a la base de dades on tota la nostra informació resideix i permet ser calculada, no necessitarem una persona en un despatx d'una oficina bancaria, ja que l'algoritme podrà conectarse al nostre perfil i en segons fer un càlcul de les nostres possibilitats econòmiques creuant els resultats amb les de la nostre salut i dir-nos en segons que no reunim les condicions necessàries pel préstec, ja que la nostre salut ens dóna una esperança de vida inferior a la necessària per pagar el préstec amb seguretat dins del termini previst amb la fredor pròpia d'una màquina. No necessitarem un personal de RRHH que ens faci una entrevista, l'algoritme creuarà les dades de curriculum vitae online amb alguns posts poc afortunats a xarxes socials on ens queixem del treball per decidir que no som adients, bé ja s'entén on vull arribar, al futur que està al girar la cantonada si continuem amb la trajectòria d'ingenuïtat que em escollit com a societat.

Aquest article no te cap tipus de llicència ni res, pot fer amb ell el que vulguis, no ho oblidis copia, difon i pirateja.